[CAT] Als seus 90 anys, en Pitu camina ràpid, com si fugís. Probablement, aquest ancià anònim, s’hi va acostumar fa anys: a fugir del franquisme, del camp de refugiats d’Argelés, dels camps de treball del govern de Vichy, de la matança d’Oradour-sur-Glane, dels camps de concentració nazis… . Però el passat d'en Pitu ningú el coneix, ni tan sols el seu fill. Com tants altres, per evitar les represàlies franquistes en tornar de l'exili, va decidir guardar la seva història als trasters de la memòria, a on va romandre durant 70 anys. Actualment, en Pitu va cada dia a cuidar a la Mercè, la seva dona. És conscient que si no ho fes així, en poc temps, ella ja no el recordaria per culpa de l'Alzheimer. Mentre desempolsa documents del passat en Pitu decideix tornar als llocs dels quals va escapar per emprendre la que, paradoxalment, serà la seva última fugida, la de l'oblit. ______________________________________________________________________________________________ [CAST] A sus 90 años, Pitu camina rápido, como si huyera. Probablemente, este anciano anónimo, se acostumbró hace años: a huir del franquismo, del campo de refugiados de Argelés, de los campos de trabajo del gobierno de Vichy, de la matanza de Oradour-sur-Glane, de los campos de concentración nazis… . Pero el pasado de Pitu nadie lo conoce, ni tan siquiera su hijo. Como tantos otros, para evitar las represalias franquistas al volver del exilio, decidió guardar su historia en los trasteros de la memoria, dónde permaneció durante 70 años. Actualmente, Pitu va cada día a cuidar a Mercè, su mujer. Es consciente de que si no lo hiciera, en poco tiempo, ella ya no le recordaría por culpa del Alzheimer. Mientras desempolva documentos del pasado Pitu decide volver a los lugares de los que escapó para emprender la que, paradójicamente, será su última huida, la del olvido.
