Primer capítol del culebrot de l'estiu passat (2025) que potser encara no havies vist: PASITO A PASITO, ¡DE REPENTE A KAGAR! Ara que ja és arribada, definitiva, l'hora de "passar els comptes de la família" milionària i corrupta i soc a punt, a punt d'endegar l'ofensiva final. Perquè ja no crec en la justícia ni catalana, ni espanyola, ni europea, ni humana; només crec en la justícia poètica que sol ser un pàl·lid reflex de la justícia divina i perquè hores d'ara el temps se m'esmuny com l'aigua d'entre les mans. Volen guerra allà on jo sempre he volgut la pau i tot plegat és una mera qüestió de diners: els que pensen que em poden robar impunement. Doncs no ho aconseguiran... ja que "abans passarà un camell pel forat d’una agulla que no pujarà un ric al regne del Cel." (Lc 18,25) Volen guerra, doncs guerra! Perquè contràriament al parer de quatre capellanots covards i mandrosos la voluntat de Déu no és abaixar els braços resignadament i entomar la fatalitat; és combatre el mal amb totes les meves forces i amb el seu ajut o gràcia fer que llueixi arreu la seva veritat resplendent, misericòrdia i justícia. Encara que m'hi vagi la vida que no debades, per això l'he viscuda... fins ara i molt abans i tot de néixer: "Elegit nos ante mundi constitutionem ut essemus sancti in conspectu eius!" ("Ens escollí abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls." Ef 1,4)
